Prevenció de l’assetjament escolar (virtual i en persona)

En aquesta pàgina aprendràs més sobre:

  • Què és l’assetjament i el ciberassetjament?
  • Senyals de l’assetjament
  • Què fer si el teu fill/a és víctima d’assetjament
  • Com enfortir l’autoestima del teu fill/a

Què és l'assetjament i el ciberassetjament?

Assetjament

L’assetjament és més que un conflicte entre nois/es. És una conducta agressiva que implica un desequilibri de poder, on un o més individus ataquen intencionadament i de forma repetida a un altre. Aquests atacs poden ser físics, verbals o relacionals, i busquen causar dolor. La víctima, que es troba en una posició d’indefensió, no té la capacitat d’alliberar-se de la situació per ella mateixa.

L’assetjament pot manifestar-se de diverses formes, com ara:

Assetjament físic: Consisteix en agressions físiques directes o violència, com ara cops, puntades de peu, empentes o danyar les pertinences de la víctima.
Assetjament verbal: Inclou insults, burles, amenaces o la difusió de rumors, l’objectiu de causar dany psicològic o emocional.
Assetjament relacional: També anomenat assetjament social, es manifesta manipulant relacions, difonent rumors, excloent algú de grups socials o aïllant-lo de manera intencionada.
Assetjament sexual: Implica humiliacions o rumors relacionats amb l’orientació sexual d’una persona, així com la difusió d’imatges o vídeos íntims (com fotos despullades o en roba interior, o de parts privades del cos).
L’assetjament pot ocórrer en diferents entorns, incloent escoles, veïnats o xarxes socials i llocs web. Les seves conseqüències poden ser greus i duradores, afectant tant el benestar mental, emocional i físic de la víctima, com l’ambient escolar en el seu conjunt.

Ciberassetjament


El ciberassetjament és un tipus d’assetjament que té lloc mitjançant dispositius digitals i entorns digitals. Implica l’ús de tecnologia, com les xarxes socials, missatges de text, correus electrònics o fòrums virtuals, per assetjar, intimidar o fer mal a altres.

El ciberassetjament pot adoptar moltes formes, incloent:


  • Assetjament: Enviar missatges, correus electrònics o comentaris amenaçadors o ofensius a través de plataformes digitals.
  • Exclusió: Excloure intencionadament algú de grups, converses o activitats online.
  • Suplantació: Fer-se passar per algú altre online per difondre informació falsa o perjudicar la seva reputació.
  • Ciberassetjament continu: Monitoritzar, assetjar o amenaçar algú de manera continuada per internet.
  • Humiliació pública: Difondre fotos, vídeos o informació personal vergonyosa o humiliant d’algú a internet sense el seu consentiment.

El ciberassetjament pot tenir un impacte perjudicial i constant sobre les víctimes, ja que pot ocórrer les 24 hores del dia i arribar a un ampli públic ràpidament. A més, els assetjadors/es solen actuar des de l’anonimat, la qual cosa complica la identificació dels responsables i dificulta rastrejar les empremtes digitals de les seves accions.

Senyals de l’assetjament

Quan el teu fill/a informa que és assetjat per altres, és millor que t’ho prenguis seriosament i seguir els consells de la següent secció. Tanmateix, sovint senten massa vergonya o por per parlar-ne. Aquí et mostrem algunes senyals que podrien indicar que el teu fill/a pot estar sent víctima d’assetjament:
Senyals físiques: El teu fill/a està sovint malalt/alta o mostra símptomes físics lleus com ara mal de panxa, marejos, mal de cap o tics nerviosos
Canvis en l’apetit:Pot ser que el teu fill/a no tingui gana o que hagi alterat els seus hàbits alimentaris.
Problemes de son: Pot experimentar dificultats per adormir-se o per mantenir-se adormit/da durant tota la nit.
Retraïment emocional: El teu fill/a pot semblar pensatiu, callat/da i trist/a. També podria estar més irritable, de mal humor o mostrar comportaments passiu-agressius.
El teu fill/a té dificultats per aixecar-se pel matí i inventa excuses per no anar a l’escola/institut.
El rendiment escolar empitjora i té problemes per concentrar-se.
Aïllament social: Pot ser que el teu fill/a s’aïlli i no vulgui participar en activitats escolars ni reunir-se amb els seus companys de classe.
Lesions físiques: L’aparició de rascades o blaus en arribar a casa del centre escolar.
Els signes esmentats poden donar-te pistes, però sempre és recomanable parlar directament amb el teu fill/a i preguntar-li sobre la seva percepció i sentiments al respecte.

Què fer si el teu fill/a és víctima d'assetjament

Parla’n amb el teu fill/a!

Sovint els nois/es assetjats temen que la situació empitjori si ho expliquen a un adult. La prevenció pot ajudar: dir-li que pot parlar amb tu sobre aquestes coses, que no té res a veure en “xivar-se”, augmenta la probabilitat que t’expliqui un problema. També pots assegurar-li que no trucaràs immediatament als pares dels assetjadors, sinó que pensareu junts què fer.

Redueix l’auto-culpabilitat

Molts nois/es es culpen a si mateixos al ser assetjats. És important deixar clar que la responsabilitat de l’assetjament no recau en ells. Proporcionar exemples d’altres víctimes pot ser útil perquè vegin la situació des d’una altra perspectiva. També és important reflexionar en els motius pels quals els assetjadors assetgen altres persones. Les raons poden variar, incloent la necessitat de desfogar-se, el desig d’unir-se a les persones “guais” o “fortes” i ser part d’un grup o sentir-se millor amb ells mateixos.

Enfoqueu-vos en les raons dels assetjadors, no en els del noi/a assetjat! Explorar les motivacions darrere de l’assetjament pot ajudar als nois/es assetjats a no culpar-se a si mateixos. És important recordar que aquestes explicacions en cap cas són justificacions de l’assetjament que el noi/a experimenta!

Contacta amb l’escola

En la majoria dels casos, l’assetjament té lloc a l’entorn escolar. Per tant, és important contactar amb el professor/a de classe o el consell escolar per a obtenir una avaluació de la situació. La perspectiva del/de la docent pot proporcionar informació important. A més, junts/es podeu planificar els passos següents per abordar el problema. També pot ser útil involucrar treballadors socials de l’escola o psicòlegs escolars.

Com enfortir l'autoestima del teu fill/a

Enfortir l’autoestima pot ajudar a que el teu fill/a no comenci a veure’s de forma negativa i deixi de valorar-se arrel de l’assetjament. Això NO vol dir que el teu fill/a estigui sent assetjat perquè no té autoestima ni que sigui culpa seva.
L’autoestima es desenvolupa amb el temps, però val la pena cultivar-la amb el teu fill/a. Els següents consells poden ajudar a augmentar la seva autoestima:
1. Recomana al teu fill/a fer els següents mòduls IMPROVA:

"Assetjament escolar: consells i suport" per aprendre més sobre l’assetjament i estratègies per fer-hi front.

"Com pots enfortir la teva autoestima?" per millorar la seva autoestima.

"Trobar les teves fortaleses (internes)" per enfortir la salut mental del teu fill/a en general.

"Com mostrar confiança en situacions socials?" per obtenir consells pràctics sobre com aparèixer amb confiança.

2. Adoptar una postura dreta i segura.

Incentivar el teu fill/a a mantenir una postura dreta i segura pot ajudar-lo a semblar més segur de si mateix davant dels altres i el fa sentir més fort i segur. Pots anomenar-la la “posició de superheroi/superheroïna” perquè li resulti més fàcil d’entendre i recordar.

3. Jocs de rol

Els jocs de rol són una excel·lent manera de millorar l’agilitat mental i la rapidesa de reacció del teu fill/a. Pots recrear una situació d’assetjament i pensar en com reaccionaria un superheroi o una superheroïna. La norma és que ningú se senti ofès/a o ferit/da. Junts, podeu pensar en reaccions sorprenents, creatives o fins i tot divertides.

4. Autoconfiança a través d’històries mentals.

Les històries mentals són eines poderoses que ajuden a canviar les imatges negatives per positives, promovent una mentalitat optimista. Aquestes narratives també fomenten la relaxació, i quan el nen/a se sent relaxat, la seva confiança en si mateix/a tendeix a augmentar automàticament.

5. Posar atenció a les experiències exitoses.

És important que el noi/a provi diverses activitats i s’esforci per realitzar-les per si mateix/a. Anima’l a explorar coses noves i, quan aconsegueixi algun objectiu (sense importar-ne la magnitud), pregunta-li com se sent al respecte. D’aquesta manera, pots dirigir la seva atenció cap a les seves experiències d’èxit, reforçant la seva autoestima.

6. Practica amb el teu fill/a com comunicar els seus propis límits.

En un entorn segur a casa, el noi/a ha d’aprendre a defensar els seus propis límits i necessitats, així com a dir “no” quan no vol fer alguna cosa o quan se sobrepassen els seus límits. Aquesta habilitat es pot practicar tant amb els pares com amb els germans/es.

7. Enfortir les habilitats de comunicació mitjançant discussions.

Encara que les discussions a casa poden resultar molestes per als pares, són una eina valuosa que ajuda el noi/a a aprendre a argumentar de manera adequada. Pots establir un límit de temps perquè les converses no es facin massa esgotadores per a cap dels dos.

8. Busca amistats fora de l’escola.

Si el teu fill/a està sent assetjat a l’escola, és important que tingui un contrapès i construeixi contactes i amistats positives en altres llocs. Això pot ser en clubs, instal·lacions d’oci, o fins i tot els fills/es dels teus amics o coneguts. Tenir amics i/o amigues en altres espais li proporciona suport emocional i augmenta la confiança.

Suport professional:


Ofertes d’ajuda, enllaços i contactes:

USAV o Unitat de Suport a l’Alumnat És un equip format per múltiples professionals que coordina la resposta a una situació de violència (inclòs l’assetjament escolar). Assessorament telefònic - 900 923 098 o via correu electrònic usav.educacio@gencat.cat de dilluns a divendres de 8:00 a 19:00. Pàgina web: https://xtec.gencat.cat/ca/alumnat/violencies/usav/

• Truca al: 116111 (365 dies a l’any, les 24 hores). “Infància Respon” és un servei públic d’atenció telefònica gratuït, on et podran assessorar sobre la situació que estàs vivint i oferir-te suport per trobar solucions.

UsApps - aplicació que permet comunicar de forma intuïtiva i fàcil situacions de violència que pot viure l’alumnat a Catalunya. La pot utilitzar tota la comunitat educativa, tant si és una persona que viu la situació de violència com si n’és testimoni: https://usav.educacio.gencat.cat/

Policia per a tu – la policia informa sobre ciberassetjament i com et pots defensar: https://mossos.gencat.cat/ca/consells_de_seguretat/tecnologia/internet-xarxes-socials-i-aplicacions/ciberassetjament/index.html