Promoció de la salut mental en l’entorn familiar
En aquesta pàgina aprendràs més sobre:
- Com construir una atmosfera que promogui la salut mental
- Gestió de conflictes: consells generals per als pares
- Pas a pas: com ajudar el teu fill/a amb un problema emocional
- Suport per a pares y mares (telèfon d’ajuda)
Com construir una atmosfera que promogui la salut mental
En moltes famílies, la salut mental continua sent un tema tabú. Però el tema esdevé més fàcil pels fills/es quan els pares parlen al respecte i expliquen en què consisteix. Si els fills/es perceben que els seus pares estan disposats a parlar sobre el tema, els resultarà més fàcil expressar-se en cas de tenir problemes de salut mental.
Per tant, és útil donar un bon exemple i compartir amb el teu fill/a les teves pròpies experiències. Per exemple, parlar de moments en què has tingut dificultats o emocions que t’han costat gestionar i com les has afrontat. D’aquesta manera, poden aprendre que les emocions (ja sigui alegria, ràbia o tristesa) són part de la vida i que hi ha estratègies per gestionar-les.
Aquí tens alguns consells que poden ajudar a crear una atmosfera que promogui la salut mental:
Sigues un model a seguir.
Expressa obertament les teves emocions i mostra empatia cap als altres i cap al teu fill/a.
Fes preguntes i mostra interès, no només sobre el seu rendiment escolar.
Per exemple: “Quines assignatures t’agraden?”, “Quines no t’agraden?”, “En quins clubs, equips o activitats participes o t’agradaria participar?”, “Et sents sol?”
Parla obertament sobre els temes que poden generar preocupació al teu fill/a durant la pubertat.
Fes-li saber que pot acudir a tu amb qualsevol pregunta que tingui (sobre la identitat, la sexualitat, la independència, la carrera, etc.).
Evita centrar-te només en les notes.
Si només et centres en les notes, podries acabar generant en el teu fill/a la creença que el seu valor depèn exclusivament del rendiment acadèmic, el que pot augmentar la pressió escolar i l’ansietat pels exàmens.
En lloc d’això, centra’t en l’esforç que fa i en assoliments no relacionats amb el rendiment, com la empatia.
Permet temps no estructurat.
És fonamental que els nens/es i adolescents disposin d’un temps diari per relaxar-se i fer “el que vulguin”, sense pressió ni activitats programades.
No sempre han de fer deures o activitats extraescolars planificades. De fet, és encara més beneficiós si poden aprofitar aquest temps lliure a l’aire lliure, en contacte amb la natura, ja que afavoreix el seu benestar físic i mental.
Sopar junts sempre que sigui possible.
És una bona oportunitat per escoltar els problemes i anticipar-te a ells perquè siguin més fàcils de gestionar.
També és important que el teu fill/a sàpiga que la unitat familiar pot alleugerir l’estrès (la família és allà passi el que passi).
Dedica temps de qualitat al teu fill/a per enfortir la vostra relació.
Intenta reservar al menys un moment a la setmana per compartir alguna activitat que ambdós gaudiu. No hi ha un única fórmula, això depèn dels vostres interessos personals.
Algunes idees poden ser: cuinar, veure una pel·lícula, fer una excursió, participar en alguna activitat creativa, compartir un esport, escoltar o crear música en companyia, etc.
Gestió de conflictes: consells generals per als pares i mares
Evita els missatges de “tu”, utilitza missatges de “jo”
Els missatges de “tu” solen ser judicis o avaluacions sobre l’altra persona, cosa que pot fer que se senti ferida o a la defensiva (“Tu ho vas fer malament”). En canvi, els missatges de “jo” permeten expressar els propis sentiments i necessitats, generant més empatia i comprensió. Amb aquest enfocament, s’evita jutjar el comportament de l’altra persona i no es fan retrets, cosa que afavoreix un diàleg més constructiu.
Parla sobre les teves emocions / com et fa sentir
Seguint amb els missatges de “jo”, és important transmetre a l’altra persona el que la situació/problema et provoca. Utilitza missatges de “jo” per a fer-ho (“Em preocupa que no facis els deures o estudis”).
Utilitza un llenguatge clar
Les expressions poc clares o indirectes poden fer que l’altra persona no entengui correctament el missatge. És més efectiu abordar el tema de forma directa. Per exemple, dir “Crec que seria millor per a tu si passes menys temps al telèfon” en comptes de “Quan jo era petit, jugàvem a fora i passàvem molt de temps a la natura… actualment tothom està enganxat les pantalles”. A la segona frase, no queda clar que el desig és que el teu fill/a passi menys temps amb el mòbil.
Escolta activament
L’escolta activa implica deixar que l’altra persona acabi de parlar, però també deixar clar que has entès el que l’altra persona vol dir. Fer preguntes sobre el significat pot ajudar a descobrir quines són les necessitats del teu fill/a (“Puc entendre que aquesta era una situació difícil per a tu”)
Crea moments agradables després
Després d’una discussió, totes les parts implicades estar una mica sensibles. Per tornar a crear una atmosfera relaxada i enfortir la cohesió familiar, podeu fer alguna cosa agradable després: sortir com a passejar, cuinar o fer un pastís, o potser simplement donar-se una bona abraçada. També és bo ensenyar-li al teu fill/a que els conflictes no sempre són coses dolentes, sinó que ens ajuden a trobar solucions.
Pas a pas: com ajudar el teu fill/a amb un problema emocional
1. Escolta activament:
Proporciona un espai segur i privat per parlar.
Escolta sense interrompre i mostra empatia; per exemple, mantenint el contacte visual, girant la part superior del cos cap al teu fill, dedicant un somriure amigable i assentint durant la conversa són actes que mostren interès i que et prens el que t’està dient seriosament.
Reconèixer els seus sentiments i validar la seva experiència.
2. Expressa preocupació i suport:
Fes saber al teu fill/a que et preocupes i que estàs allà per donar-li suport.
Envia missatges “jo” per comunicar-te: expressa menys confrontació i són més agradables i sensibles. Per exemple dir “Tinc la sensació que has canviat últimament” en lloc de “Has canviat”.
Utilitza un llenguatge tranquil·litzador, com ara “Me n’alegro molt que m’ho hagis dit” o “Sembla que estàs passant per un moment difícil.”
3. Avalua la gravetat
- Determina si el teu fill es troba en perill immediat, com tenir pensaments d’autolesionar-se o fer mal a altres. Si existeix un risc de dany, busca ajuda immediata.
4. Definiu un pla de solució
- De vegades, els nois/es se senten aclaparats per situacions que creuen que no poden controlar o que són massa desafiants (com haver de fer molta feina escolar, però també voler passar temps amb els seus amics i amigues o tenir el cor trencat per primera vegada). Pensar junts en possibles solucions o acordar prioritats i objectius pot ser de gran ajuda, deixant clar que la salut és el més important. A més, identificar les conseqüències positives i negatives pot facilitar la presa de decisions.
5. Establir límits
- Per proporcionar un entorn de suport al teu fill/a, és important conèixer els teus propis límits i establir-los. Així que, si te n’adones de que l’estrès del fill/a et supera, busca ajuda professional el més possible.
6. Fomenta estratègies saludables per fer front als problemes:
Recorda’ls que la plataforma IMPROVA ofereix una sèrie de recursos per afrontar els reptes.
Suggereix activitats que promoguin la relaxació i el benestar, com passar temps amb amics i amigues, escriure un diari o fer activitat física.
Telèfon d’ajuda
Si necessites més ajuda i suport: aquí pots trobar ajuda fàcilment i de forma gratuïta:
GestioEmocional.cat és un aplicació, desenvolupada arran de la pandèmia de la COVID-19, per oferir suport a totes aquelles persones que experimenten emocions negatives, com ara por, l’angoixa, la preocupació o la tristor. L’eina permet valorar l’estat emocional, rebre consells i indicacions per gestionar-lo, o bé ser atès per un professional de la salut en cas necessari: gestioemocional.catsalut.cat
També podeu trucar a Salut Respon al 061. El servei, disponible 24 hores al dia 365 dies l’any, us pot oferir suport emocional i atenció psicològica presencial en situacions complexes.
