Reconèixer el maltractament infantil

Aquí trobaràs les respostes a les següents preguntes:
  • Quins són els tipus de maltractament infantil?
  • Senyals generals de maltractament
  • Senyals de: • Maltractament físic • Maltractament emocional • Maltractament sexual • Negligència o abandonament
  • Què fer si reconeix símptomes de maltractament o negligència en un/a alumne/a

Quins són els tipus de maltractament infantil?

El maltractament infantil no es limita necessàriament a violència física dirigida a un nen/a o adolescent. Inclou qualsevol tipus de maltractament per part d’una altra persona, generalment un adult, que sigui violent o una amenaça per al menor, incloent la negligència. Es poden distingir diferents tipus de maltractament infantil, tals com el maltractament físic, la negligència, l’abús sexual i el maltractament emocional, que sovint ocorren al mateix temps. A continuació, els teniu descrits en detall:
El maltractament físic és qualsevol dany físic no accidental causat a un nen/a per un pare/mare o un altre cuidador adult. Això també inclou situacions en les que un nen/a és deliberadament posat en perill.
La negligència pot variar des de la negligència física i mèdica fins a la educativa i emocional, i generalment es refereix a la incapacitat d’un adult cuidador per satisfer les necessitats bàsiques del seu fill o filla (com ara una alimentació adequada, roba, refugi, supervisió i unes condicions de vida netes). A més, l’abandonament també es pot considerar un tipus de negligència.
L’abús sexual es defineix com qualsevol acte sexual realitzat amb, sobre o davant d’un nen/a o adolescent en contra de la seva voluntat o en casos en què no pot donar el seu consentiment de manera conscient. Això significa que l’abús sexual pot incloure contacte sexual, com tocaments intencionats, qualsevol forma de contacte oral-genital o relacions sexuals. Tot i així, també es pot considerar abús sexual sense que hi hagi contacte, com exposar un nen/a a activitats sexuals o pornografia, observar o gravar un infant de manera sexual o assetjar sexualment un menor
El maltractament emocional es manifesta quan una altra persona mostra comportaments (que poden implicar accions o paraules) que afecten el benestar emocional, el desenvolupament o l’autoestima d’un nen/a o noi/a. Això pot incloure: manca d’amor o suport, crits, crítiques constants, amenaces, aïllament social o rebuig cap al menor.

Senyals generals de maltractament

Si voleu ajudar a menors que han experimentat maltractament o negligència, en primer lloc, heu de ser capaços de reconèixer les senyals de maltractament, ja que aquestes senyals no sempre són visibles o evidents. A més, és important tenir en compte que detectar una senyal no significa necessàriament que un/a alumne/a estigui sent maltractat, ja que podrien haver-hi altres coses que afectin la seva personalitat o comportament. No obstant això, és recomanable estar atents a la repetició d’aquestes senyals o a la combinació de diverses indicacions.

En general, les senyals que indiquen que un/a menor està sent maltractat poden variar segons el tipus de maltractament. A continuació, et proporcionarem algunes senyals d’alerta comunes que podrien indicar que alguna cosa alarmant està passant en la seva vida.

Si us plau, tingueu en compte que les següents llistes no són exhaustives

  • portar roba que cobreix tot el seu cos fins i tot quan fa calor
  • ansietat
  • canvis sobtats i inexplicables en el comportament, la personalitat o el rendiment escolar
  • problemes d’aprenentatge inexplicables/problemes per concentrar-se
  • agressivitat o comportament rebel
  • fugir de casa o el centre escolar
  • desaparèixer
  • aïllar-se o ser molt passiu/va
  • falta d’habilitats socials
  • no tenir o tenir molt pocs amics o amigues
  • males relacions amb un o ambdós progenitors
  • evitar estar en contacte amb una determinada persona
  • conèixer problemes d’adults per als quals encara són massa joves
  • estar massa alerta o prudent
  • no voler tornar a casa (per exemple, arribar d’hora, quedar-se fins tard)
  • expressar que estan sent maltractats
Les següents llistes proporcionen indicis que assenyalen a certs tipus de maltractaments.

Un/a alumne/a que mostri les següents senyals pot ser víctima de maltractament físic:

  • sembla tenir por dels seus pares/no voler tornar a casa
  • lesions inexplicables incloent contusions, cremades, marques, mossegades, ossos trencats i ulls morats (especialment després d’haver estat absent de l’escola)
  • agressivitat
  • ansietat
  • semblar deprimit/da o aïllat/da
  • encongir-se quan parla amb adults
  • canvis en el comportament alimentari
  • parlar obertament sobre lesions causades pels seus pares

Un/a alumne/a que mostri les següents senyals pot ser víctima de maltractament emocional:

  • no poder formar vincles emocionals amb altres
  • mostrar símptomes de depressió
  • informar de pensaments suïcides
  • mostrar comportament inapropiat per l’edat sent massa madur (per exemple, cuidant altres alumnes) o sent molt infantil
  • retard en el desenvolupament emocional o físic
  • agressivitat
  • passivitat extrema

Un alumne que mostri els següents símptomes pot ser víctima de maltractament sexual:

  • no voler assistir a l’escola per aparentment cap raó
  • tenir dificultats per caminar/seure
  • canvis en el comportament alimentari/perdre la gana
  • desaparèixer/fugir
  • parlar de malsons o d’incontinència nocturna
  • formar un vincle molt ràpid amb estranys
  • embaràs (especialment per sota dels 14 anys)
  • demostrar coneixements/comportament inusuals i inapropiats per l’edat
  • tenir dificultats per concentrar-se a classe
  • problemes físics causats pel estrès emocional
  • afirmar que estan sent maltractats sexualment per un pare o cuidador adult

Un alumne que mostri els següents símptomes pot ser víctima de negligència:

  • mostrar símptomes d’abús d’alcohol o drogues
  • no portar roba adequada per al temps
  • absència freqüent de l’escola
  • manca d’atenció mèdica necessària
  • demanar menjar/diners
  • informar que no hi ha ningú a casa que els cuidi

Què fer si reconeixes símptomes de maltractament o negligència en un alumne

Quan es reconeixen símptomes de maltractament o negligència en un alumne, identifiques situacions de risc elevat o sospites que un nen està patint, és important reportar la situació. Per informar les vostres sospites, segueix el procediment de protecció del teu centre educatiu. El primer pas és familiaritzar-se amb aquest procediment i identificar la persona designada a contactar al vostre lloc de treball. Tingues en compte que aquesta persona de contacte pot variar d’una escola a una altra. D’aquesta manera protegiràs al noi/a i ajudaràs a la família a rebre l’ajuda que necessita. Per obtenir més informació sobre com i on presentar una denúncia podeu seguir el protocol creat per la Generalitat (https://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/maltractament-infantil-adolescent/index.html) o si en teniu algun específic del centre. També trobareu enllaços útils i informació de contacte al final d’aquest document.

Reconèixer els símptomes de maltractament infantil és crucial per als mestres per garantir el benestar dels teus alumnes. Aquí teniu alguns consells generals:

  1. Saber identificar els símptomes: Familiaritzat amb els símptomes físics, conductuals i emocionals de maltractament (com ja estàs fent ara mateix).

  2. Confiar en els vostres instints: Si sents preocupació sobre el benestar d’un alumne, confia en els teus instints i pren-te’ls seriosament. Fins i tot signes subtils o intuïcions poden ser indicadors significatius de potencial maltractament.

  3. Observa les interaccions: Presta atenció a com els alumnes interactuen amb els seus companys/es i adults. Notifica qualsevol comportament inusual, com ara agressivitat excessiva, aïllament o evitació de persones específiques.

  4. Documentar les preocupacions: Mantingues registres detallats de qualsevol observació, conversa o incident que indiqui senyals de possible maltractament. Documenta dates, hores i comportaments o lesions específiques observades.

  5. Escoltar activament: Crea un entorn de suport on els alumnes se sentin còmodes compartint les seves experiències. Escolta activament les seves preocupacions i pren seriosament qualsevol revelació de maltractament. Assegura’ls que estàs aquí per ajudar i que no són els responsables de la situació.

  6. Seguir els protocols: Familiaritzat amb els protocols del vostre centre escolar per informar sobre una sospita de maltractament infantil. Informa qualsevol sospita a la persona responsable del centre o a les autoritats d’acord amb les lleis i polítiques locals. Al informar de les teves sospites, no estàs fent una acusació, sinó es pot considerar una informació útil per una investigació o avaluació més profunda per part de professionals per decidir si cal o és recomanable l’ajuda.

  7. Mantingues la confidencialitat: Respecta la privacitat de l’alumne i la seva família mentre assegures que s’adopten les mesures necessàries per abordar la situació. Comparteix la informació només en base a la necessitat de saber i evita parlar sobre les sospites amb altres membres del personal o alumnes.

  8. Proporcionar suport: Oferiu suport i recursos als alumnes que revelen algun tipus de maltractament o que mostrin símptomes. Podeu suggerir que parlin amb psicopedagogs o piscòlefs escolars, treballadors socials o agències externes que puguin proporcionar assistència i suport.

  9. Informar-se: Manteniu-vos informats sobre les lleis, polítiques i recursos relacionats amb la protecció infantil i la informació a la vostra zona. Assistiu a sessions de formació o tallers sobre com reconèixer i respondre al maltractament infantil.

  10. Col·laborar amb altres: Treballeu de manera col·laborativa amb altres membres del personal escolar, com ara psicopedagogs, administratius i personal de suport, per abordar les preocupacions i garantir una resposta coordinada als casos de maltractament sospitós.

Recorda que, com a mestre, jugues un paper vital en la identificació i l’abordatge del maltractament infantil. La vostra vigilància i actitud proactiva poden ajudar a protegir alumnes vulnerables i garantir la seva seguretat i benestar.

Suport professional

Pàgina informativa de la Generalitat: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/m/maltractaments-infancia-adolescencia

Rumi: Simulador del Mòdul de Suport a la Gestió del Risc Eina destinada als professionals i a la ciutadania, per a donar-los suport en la valoració de les situacions de risc o de maltractament intrafamiliar dels infants i adolescents, i assessorament sobre l’actuació més adient, per millorar la detecció i la prevenció: dps.gencat.cat/rumi/#/home

Telèfon d’ajuda: Truca a “Infància Respon” - fins i tot en cas de dubte: 116 111. És un servei públic d’atenció exclusivament telefònica, gratuït i permanent, que funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, amb l’objectiu de prevenir i detectar els maltractaments de nens i adolescents.