Conscienciació en salut mental, desestigmatització i identificació de símptomes precoços de problemes de salut mental

En aquesta sessió, aprendràs més sobre:

  • Què és la salut mental?
  • Per què és important abordar i promoure la salut mental?
  • Quines són les causes dels problemes de salut mental?
  • Conscienciació en salut mental: quins tipus de problemes de salut mental hi ha?
  • Altres maneres de promoure la salut mental dels estudiants
El tema de la salut mental és molt ampli i ràpidament se’n pot perdre la pista. Al mòdul eSano "Salut Mental: Claus per comprendre i donar suport als alumnes" trobaràs casos pràctics, explicacions de termes i instruccions sobre el que has de saber en la teva funció de professor.
Formació

Què significa la salut mental?

La salut mental engloba tot el que passa internament, incloent-hi pensaments, emocions, concentració, motivació i records; fins i tot els somnis en formen part. Estar sa mentalment no es limita a l’absència de malalties mentals, sinó que implica la capacitat d’enfrontar-se de manera efectiva als reptes de la vida, tant els positius com els negatius. Inclou diversos aspectes del benestar, com la resiliència emocional, el funcionament cognitiu, les relacions interpersonals i la capacitat de gestionar l’estrès.

És important entendre que tothom té salut mental, igual que té salut física. I, com passa amb la salut física, la salut mental pot coexistir amb una malaltia mental.

Per entendre plenament la salut mental, cal comprendre els seus tres components interconnectats: el malestar mental, els problemes de salut mental i els trastorns mentals.

La salut mental és més que l’absència de trastorns mentals. És l’estat de benestar mental en què un individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar l’estrès normal del dia a dia, pot treballar de forma productiva i és capaç de contribuir a la seva comunitat.

Organització Mundial de la Salut

Quines són les causes dels problemes de salut mental?

Els problemes de salut poden tenir moltes causes i poden ser influenciats per diversos factors, per exemple, factors biològics, socials, i psicològics.

Factors biològics estan relacionats amb la biologia, l’anatomia i la genètica de les persones en particular… per exemple hi ha certs factors que poden influir en la salut mental d’un/a adolescent com patir malalties cròniques, traumatismes, tenir antecedents familiars de trastorns mentals o patir infeccions cerebrals.

Factors socials estan relacionats amb problemes de la societat i amb les relacions que puguin afectar la salut mental. Per exemple, si un adolescent passa molt de temps amb la seva família, els problemes que es generin en aquesta esfera poden tenir un gran impacte en la seva salut mental. El mateix passa a l’escola/institut, on els conflictes amb companys/es, les dificultats acadèmiques o l’assetjament poden contribuir a desenvolupar problemes de salut mental. Altres factors socials importants a tenir en compte són les relacions interpersonals, la cultura, la feina, l’estatus socioeconòmic, l’habitatge, i l’aïllament social, entre altres.

Finalment, estan els factors psicològics, que inclouen creences, actituds, motivacions, respostes emocionals i habilitats per afrontar els reptes diaris. Per exemple, ser sensible o no tenir les habilitats adequades per resoldre problemes pot portar a conseqüències negatives, com la falta de confiança o la baixa autoestima.

És important destacar que aquests factors, per si sols, normalment no són un problema. Però en combinació amb altres factors, poden conduir a problemes de salut mental.

Per què és important la salut mental?

Una bona salut mental és crucial per al benestar general, ja que influeix en com pensem, sentim i actuem. Contribueix a l’estabilitat emocional, la resiliència i l’adaptabilitat, permetent que les persones afrontin els desafiaments de la vida de manera efectiva. Això és especialment important durant la infància i l’adolescència, períodes en què assolir objectius de desenvolupament i dominar habilitats socials és essencial per mantenir una bona salut mental.
Quines són les conseqüències dels problemes de salut mental?
Els problemes de salut mental poden afectar la salut física i el comportament, el rendiment acadèmic, la vida social i moltes altres coses.
La prevalença dels problemes de salut mental

Els problemes de salut mental són cada vegada més freqüents entre els joves. A Europa, aproximadament 9 milions d’individus d’entre 10 i 19 anys pateixen problemes de salut mental. Aquesta estadística subratlla l’alta probabilitat de trobar alumnes que afronten tals reptes a les nostres aules.

A nivell mundial, el 20% dels nens/es i adolescents mostren signes de malaltia mental i, entre el 4 i 6% d’ells necessita tractament clínic (OMS, 2005).

Per què és important la detecció precoç dels problemes de salut mental?
Els investigadors han descobert que la detecció precoç dels problemes de salut mental pot reduir l’impacte de la malaltia i evitar l’agreujament dels símptomes. A més, també facilita la recuperació, el que augmenta la probabilitat que la persona es recuperi.

  • Inici precoç: Els problemes de salut mental solen aparèixer durant l’adolescència; de fet, aproximadament la meitat dels adults afectats informen que els seus símptomes van començar en aquesta etapa de les seves vides. Reconèixer i abordar aquests problemes de manera precoç pot facilitar l’inici d’un tractament adequat i millorar l’efectivitat.

  • Prevenció i intervenció: No diagnosticar ni intervenir a temps pot provocar dificultats en l’àmbit familiar, educatiu i social per als nens/es i adolescents que afronten problemes de salut mental. La intervenció precoç pot ajudar a mitigar l’impacte d’aquests reptes i promoure resultats més saludables a llarg termini.

  • Reducció de l’estigma: Moltes persones, incloent-hi joves, troben difícil parlar obertament sobre les seves preocupacions relacionades amb la salut mental a causa de l’estigma i la por al judici. Fomentar la comprensió i el suport pot ajudar a reduir l’estigma i estimular la cerca d’ajuda.

  • Benestar i resiliència: Mantenir una bona salut mental promou la resiliència, el que permet als estudiants enfrontar-se eficaçment als reptes i contratemps. Reconèixer la importància de la salut emocional i psicològica contribueix a un entorn d’aprenentatge propici on tots els estudiants tenen l’oportunitat de prosperar. Valorar la salut emocional i psicològica dels estudiants és tan important com el seu èxit acadèmic, i fomenta un entorn educatiu sa i inclusiu.

  • Desenvolupament social i emocional: La salut mental juga un paper vital en la capacitat dels estudiants per desenvolupar habilitats socials i emocionals essencials, com l’empatia, la comunicació i la resolució de conflictes. Els estudiants amb bona salut mental poden gestionar millor les seves emocions, afrontar les situacions socials i construir relacions saludables amb companys/es i adults.

  • Entorn a l’aula: Els problemes de salut mental poden manifestar-se a través comportaments disruptius, aïllament o dificultat per interactuar amb els demés, afectant així l’atmosfera general de l’aula. El benestar mental dels estudiants influeix en la dinàmica grupal, la col·laboració i la participació en les activitats de classe, afectant l’entorn d’aprenentatge per a tothom.

  • Rendiment acadèmic: La salut mental dels estudiants influeix significativament en el seu rendiment acadèmic. Els reptes com ara la dificultat per concentrar-se, la incapacitat per retenir informació i la falta de motivació per completar tasques poden obstaculitzar el progrés acadèmic. Reconèixer i abordar les preocupacions relacionades amb la salut mental és important per donar suport al viatge educatiu dels estudiants i garantir el seu èxit acadèmic.

  • Resultats a llarg termini: Prioritzar la salut mental dels estudiants pot tenir beneficis a llarg termini tant per a les persones com per a la societat en general. A l’invertir en la salut mental dels estudiants, els docents contribueixen a formar una generació futura més sana, feliç i productiva. Els estudiants amb una bona salut mental tenen més facilitat per aprendre i comprometre’s, contribuint positivament a la societat, i millorant la seva productivitat i èxit en un futur.

Mites i fets sobre la malaltia mental

Existeixen mites i estigmes al voltant de la salut mental.
A continuació trobaràs alguns mites juntament amb els seus fets reals:

“ Totes les persones que són sensibles o que tenen canvis d’humor tenen problemes de salut mental.”

Fet: No totes les persones amb canvis d’humor o que ploren fàcilment tenen problemes de salut mental. Tothom podem tenir un mal dia o problemes temporals sense que això signifiqui tenir problemes de salut mental. També depèn de la personalitat: algunes persones són una mica més sensibles o impulsives que altres. No obstant això, només existeix un problema quan aquests trets són extrems, persisteixen durant molt de temps, tenen conseqüències negatives o afecten a la persona. Aleshores s’hauria de buscar suport.

“Només les persones febles poden tenir problemes de salut mental.”

Fet: Totes les persones podem tenir problemes de salut mental. Un estil de vida saludable i tècniques de gestió emocional en poden reduir el risc.

“ Els problemes de salut mental apareixen sense símptomes precoços.”

Fet: Existeixen signes d’alerta precoç de problemes de salut mental, com la pèrdua de gana o problemes de son, i és important adonar-se’n.

“ Un cop algú pateix una malaltia mental, mai es recuperarà.”

Fet: Una persona pot recuperar-se (gradualment) o estabilitzar la situació mitjançant psicoteràpia, medicació o suport. Fins i tot si algú no es pot recuperar completament, pot desenvolupar estratègies i aprendre a viure amb la seva condició.

“ La resta de gent no podem fer res per ajudar a una persona amb problemes de salut mental.”

Fet: El suport i l’acceptació de l’entorn social són molt importants per a les persones amb problemes de salut mental. La família, els amics i amigues i els professors/es també poden tenir un paper important en el procés de psicoteràpia.

Quins tipus de problemes de salut mental hi ha?

En el Mòdul: "Consciència sobre la Salut Mental", podeu aprendre més sobre el malestar mental, els problemes de salut mental i les malalties mentals.

Les malalties mentals es defineixen com alteracions clínicament significatives i persistents en la cognició, les emocions, la salut física o el comportament, que causen angoixa o deteriorament en àrees importants del funcionament diari. Aquestes malalties han de ser diagnosticades per professionals de la salut capacitats, que utilitzen criteris establerts per garantir una avaluació rigorosa. A més, requereixen tractaments basats en l’evidència que són fonamentals per abordar les necessitats específiques de cada individu i facilitar la seva recuperació.

Si com a docent sents preocupació pel benestar mental d’un alumne, és molt important que comuniquis les preocupacions a la persona adequada del centre educatius, com el psicòleg o psicòloga escolar, els orientadors o la persona que sigui responsable d’avaluar l’estat de salut mental de l’estudiant.

Existeixen diferents tipus de malalties mentals. Cada malaltia pertany a categories específiques:

Depressió

La depressió es caracteritza per sentiments persistents de tristesa que perduren durant un període prolongat, com a mínim dues setmanes generalment, són necessàries pel seu diagnòstic. Aquest trastorn té un impacte significatiu en el funcionament diari dels que la pateixen. Alguns símptomes comuns són els sentiments de desesperança i la desesperació, la culpa, la falta d’autoestima, la fatiga i la falta de motivació. En casos greus, poden existir pensaments suïcides, el que representa una amenaça greu per a la vida. La depressió afecta negativament l’autoestima, els patrons de son, l’apetit i la salut física, impactant negativament en múltiples aspectes de la vida de l’estudiant. Fins i tot en la seva forma més lleu, la depressió pot dificultar les activitats quotidianes encara que no necessàriament interferir totalment amb el funcionament normal.

En els adolescents, identificar la depressió pot ser un repte, ja que poden presentar signes precoços diferents en comparació amb els adults. Per exemple, irritabilitat, canvis en els patrons de son, aïllament social, canvis en l’apetit o queixes físiques.

Els estudiants poden semblar aïllats, sovint cansats, tenir dificultats per concentrar-se o mostrar una preocupació excessiva, a més d’evitar certes situacions o activitats.

Trastorn bipolar

El trastorn bipolar, anteriorment conegut com a depressió maníaca, afecta principalment l’estat d’ànim. Les persones diagnosticades amb aquest trastorn solen experimentar episodis maníacs o hipomaníacs (un augment d’energia i eufòria) i episodis depressius (sentiments de tristesa profunda), juntament amb la possibilitat de presentar símptomes psicòtics. Encara que tots experimentem fluctuacions en l’estat d’ànim, aquells que pateixen trastorn bipolar sovint enfronten canvis extremadament intensos que impacten significativament la seva vida diària. Entre els episodis, pot haver-hi períodes d’estabilitat en què els símptomes són menys pronunciats.

Els estudiants poden mostrar variacions extremes en el seu estat d’ànim, que van des d’una energia desbordant, una tendència a parlar en excés i un excés de confiança, fins a episodis de profunda tristesa, apatia i desesperança.

L’ansietat és una resposta emocional que es caracteritza per sentiments de preocupació, tensió o por, sovint en anticipació d’esdeveniments futurs o amenaces percebudes. Encara que l’ansietat ocasional és una part normal de l’experiència humana, els episodis intensos o prolongats poden esdevenir aclaparadors i poden anar acompanyats de símptomes físics, com insomni, palpitacions o atacs de pànic.

Els trastorns d’ansietat, que inclouen el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), l’ansietat social (fòbia social), el trastorn de pànic, el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) i el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC), es diagnostiquen en funció de la natura i gravetat dels símptomes. A més, algunes persones poden afrontar dificultats significatives relacionades amb l’ansietat sense que se’ls assigni un diagnòstic específic.

Els estudiants poden mostrar signes de preocupació constant, inquietud o evitar certes situacions. Sovint poden semblar aïllats, cansats o tenir dificultats per concentrar-se a causa de l’augment de l’ansietat.
El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es classifica com un trastorn d’ansietat. Malgrat el seu ús erroni en el llenguatge quotidià per descriure simplement una preferència per l’ordre o la neteja, la realitat del trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és molt més complexa i severa. El TOC es caracteritza per dos components principals: les obsessions, que són pensaments intrusius, imatges, impulsos, preocupacions o dubtes que irrompen de manera persistent en la ment; i les compulsions, que són comportaments repetitius que s’executen amb l’objectiu d’alleugerir l’ansietat provocada per aquestes obsessions. Entre les obsessions més comunes es troben les pors a la contaminació per gèrmens, brutícia o altres substàncies, preocupacions sobre fer-se mal a un mateix o a altres, i pensaments intrusius de causar dany..
Els estudiants poden mostrar comportaments o rituals repetitius, com rentar-se les mans, verificar objectes, realitzar tasques un nombre específic de vegades per calmar-se. Si no poden completar aquests rituals, poden experimentar un alt grau d’angoixa i ansietat. Aquests comportaments són intents de gestionar la incomoditat emocional que provoquen les seves obsessions.

Els trastorns psicòtics engloben malalties mentals greus que normalment emergeixen durant l’adolescència, caracteritzades per una pèrdua de contacte amb la realitat. Durant els episodis psicòtics, els individus poden tenir dificultats per distingir entre el que és real i el que no, experimentant interrupcions en els pensaments, percepcions, emocions i comportament. Això pot manifestar-se en accions com no voler mirar-se al mirall, aïllar-se de les persones, sentir una desconnexió emocional, el que sovint provoca malestar.

L’aparició d’aquests símptomes s’anomena episodi psicòtic, que pot incloure creences falses (deliris) i experiències sensorials distorsionades (al·lucinacions), juntament amb un discurs incoherent i un comportament inapropiat. És important destacar que els símptomes psicòtics també poden aparèixer de forma aïllada o de manera breu i temporal en el context d’altres malalties mentals. El trastorn més comú en aquesta categoria és l’esquizofrènia.

Els estudiants poden experimentar al·lucinacions o deliris, cosa que condueix a un comportament inusual, dificultat per distingir la realitat de la fantasia, o semblar desconnectats de la classe.

Els trastorns del desenvolupament neurològic engloben condicions que afecten el creixement i desenvolupament del cervell. Alguns exemples inclouen TDAH, TDA, trastorns de comunicació, trastorns del desenvolupament intel·lectual, trastorns motors i trastorns d’aprenentatge específics. Aquests trastorns poden afectar el llenguatge, les emocions, el comportament, l’autocontrol, l’aprenentatge i la memòria. Els símptomes sovint apareixen aviat en el desenvolupament de l’individu i poden persistir durant tota la vida. Les persones amb aquests trastorns poden enfrontar-se a reptes significatius pel que fa al funcionament social i acadèmic, i sovint tenen un major risc de desenvolupar comorbiditats com la depressió o l’ansietat, especialment a mesura que augmenten les demandes i estrès al llarg de la vida.
Els estudiants amb trastorns psicòtics poden experimentar dificultats en les interaccions socials i en la comunicació. També poden mostrar comportaments repetitius, com és el cas del trastorn de l’espectre autista, o experimentar dèficits d’atenció i hiperactivitat, com s’observa en el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

Els trastorns de la personalitat són condicions de salut mental caracteritzades per desafiaments persistents en les actituds, creences i comportaments, que generen grans dificultats en diversos aspectes de la vida. Encara que no són en essència diferents d’altres trastorns, les persones que reben aquest diagnòstic sovint s’enfronten a problemes en l’autopercepció i en les seves relacions interpersonals, sent difícil modificar els patrons. El diagnòstic dels trastorns de la personalitat és controvertit; alguns psiquiatres qüestionen la seva utilitat, mentre que moltes persones opten per explicacions alternatives per entendre les seves experiències.
Els estudiants tenen problemes per formar relacions estables, mostren reaccions extremes quan reben crítiques, o mostren patrons de comportament que es desvien notablement de les expectatives socials.

Els problemes alimentaris van més enllà de l’alimentació i sovint comporten emocions complexes i qüestions no resoltes. En contra de la creença popular, aquests problemes no es caracteritzen exclusivament per patir sobrepès o estar per sota del pes; qualsevol persona, independentment de l’edat, el gènere o el pes, pot estar afectada. Els diagnòstics de trastorns alimentaris més comuns inclouen l’anorèxia, la bulímia, el trastorn per afartament, i altres trastorns d’alimentació no especificats (OSFED). No obstant això, hi ha persones que tenen problemes relacionats amb el menjar sense complir els criteris per a un diagnòstic específic.
Els estudiants poden presentar canvis notables en els hàbits alimentaris, semblar excessivament preocupats pel seu aspecte físic, o mostrar signes físics com pèrdua o guany de pes significatius, fatiga o visites freqüents al bany després dels àpats.
Existeixen diferents nivells de gravetat en els trastorns alimentaris, i una persona també pot experimentar diversos problemes de salut mental simultàniament, el que es coneix com comorbiditat.

El paper dels docents

Al Mòdul de "Consciència sobre la Salut Mental" a la plataforma d’intervenció, podeu aprendre els passos a seguir en cas que sentiu preocupació pel benestar mental d’un dels vostres alumnes.

Tingues en compte que identificar un símptoma particular d’una malaltia mental en un alumne no significa necessàriament que tingui la malaltia. No obstant això, si el símptoma persisteix i afecta greument la seva vida diària, s’han de fer les derivacions adequades.

Quan sigui necessari protegir els alumnes (per exemple, en cas d’autolesions, idees suïcides o signes d’abús), és essencial que seguiu els protocols locals adequats. És vital comunicar la situació a la direcció de l’escola i a l’equip de psicopedagogs, i contactar immediatament amb la família de l’alumne sense perdre el temps.

En el mòdul "Estratègies de comunicació efectiva per a professors", trobaràs més consells sobre com abordar aquestes situacions, oferir suport, escoltar amb empatia i garantir la seguretat dels joves. Aquí ens centrarem a donar alguns consells sobre què fer en cas que siguis conscient que alguns dels teus estudiants tenen problemes de salut mental.

Si busques maneres de fomentar la resiliència i una actitud positiva envers l’aprenentatge en els teus estudiants, consulta el mòdul d’eSano "Fomentar una mentalitat de creixement en els estudiants". Ofereix tècniques pràctiques per ajudar els estudiants a afrontar reptes i desenvolupar una passió per l’aprenentatge.

Formació

Altres maneres de promoure la salut mental dels estudiants

A més de derivar els alumnes als professionals adequats, aquí teniu alguns suggeriments per millorar i promoure la seva salut mental.

Hi ha diverses coses que pots fer per normalitzar la salut mental a l’aula. Tal com potser has après en el mòdul d’aprenentatge social i emocional, donar exemple amb conductes positives pot ajudar a educar els estudiants i a promoure un ambient escolar on la salut mental es discuteix, es comprèn i es recolza obertament. Això facilita que els estudiants demanin ajuda i gestionin el seu propi benestar.

1. Discutir les emocions: Fomentar un diàleg obert sobre les emocions, promovent el respecte i l’empatia cap a les diverses emocions. Identificar l’estímul que ha provocat l’emoció, posar nom a l’emoció i intentar entendre per què l’estímul provocat aquella emoció. Hem d’entendre que cada persona interpreta la realitat de manera diferent, generant emocions completament diferents vàlides. Això implica promoure el respecte i l’empatia cap a totes les emocions i, si cal, ajudar a gestionar-les adequadament. 

2. Parlar de com ens sentim sobre nosaltres mateixos - això és un pas important per ser un bon model a seguir per als estudiants. En modelar l’autoconsciència i una percepció positiva d’un mateix, establim un exemple que els estudiants poden seguir.

3. Destacar el valor de buscar suport: Emfatitzar la importància de buscar ajuda quan sigui necessari, subratllant el paper dels professionals de la salut mental.

4. Cultivar l’ús del llenguatge conscient: ser conscient del llenguatge relacionat amb la salut mental per desafiar els estereotips i reduir l’estigmatització associada a aquests temes.

Idees clau de salut mental per a docents

  1. Prioritzar la salut mental dels joves beneficia no només el seu benestar actual, sinó també el futur del país i dels seus ciutadans. Fomentar una bona salut mental pot prevenir que els problemes persisteixin a l’edat adulta. És preocupant que aproximadament el 14% dels joves experimentin problemes de salut mental, una xifra que ha anat augmentant des de 2019, segons l’OMS.

  2. Qualsevol canvi significatiu en el comportament dels estudiants, com arribar a classe somnolents, no menjar, vomitar o sentir-se marejats, podria indicar un problema emocional subjacent que cal abordar.

  3. Sentiments persistents de tristesa, irritabilitat extrema o comportaments d’autolesió poden ser signes d’un problema emocional que requereix atenció.

  4. Tant la manca d’interacció com la hiperactivitat en els nois/es poden ser indicatius de dificultats emocionals que cal abordar.

  5. És crucial facilitar l’expressió dels sentiments i preocupacions dels estudiants sense interpretar-los ni minimitzar-los, fomentant un ambient de llibertat i confiança.

  6. Si som conscients que un alumne està patint un problema de salut mental, és important col·laborar tant amb els serveis de salut mental com amb les famílies per promoure el seu benestar.