Promovent la salut mental en l’ambient escolar
En aquesta pàgina aprendràs sobre
- Bases per interactuar amb adolescents que experimenten problemes emocionals (per exemple, ansietat, tristesa, estrès, solitud, baixa autoestima)
- Elements clau per a una gestió efectiva de l’aula
Millorar la teva comunicació
Si vols millorar la teva comunicació amb els teus estudiants, consulta el mòdul d’eSano "Estratègies de comunicació efectiva per a professors".
Si busques inspiració per crear una discussió fàcil, divertida i viva sobre temes emocionals i desafiaments amb els teus estudiants, consulta "Introducció a les sessions de tutoria per a professors" a eSano.
Si vols crear classes d’educació física atractives i motivadores que impulsin els teus estudiants i millorin el seu benestar físic, consulta el mòdul d’eSano "Classes d'educació física motivadores".
Millorar la teva comunicació
1. Escolta activa
Proporciona un espai segur i privat perquè l’alumne parli.
Escolta sense interrompre i mostra empatia; per exemple, mantenir el contacte visual, girar el cos cap a l’alumne, mostrar un somriure amistós i assentir durant la conversa són gestos que demostren interès i respecte pel que l’estudiant t’està explicant.
Reconèixer els seus sentiments i validar la seva experiència.
2. Expressar preocupació i suport
Fes saber a l’alumne que t’importa i que estàs allà per donar-li suport.
Envia missatges en primera persona: És menys conflictiu i més empàtic si t’adreces a l’alumne amb “Tinc la sensació que has canviat en l’últim temps” en comptes de “Has canviat”.
Utilitza un llenguatge tranquil·litzador, com “Estic molt feliç que m’ho hagis dit” o “Sembla que estàs passant per un moment difícil”.
Alleugerir la pressió: Fer-li saber a l’alumne que no és la primera persona que es troba en una situació així, saber i entendre que altra gent ho ha patit pot alleugerir la pressió per a l’alumne i mostrar una nova perspectiva.
3. Valorar la gravetat
- Determina si l’alumne està en situació de perill immediat (per exemple, pensaments d’autolesió o danyar altres). Si creus que existeix un risc de dany, busca ajuda immediata els orientadors/es o psicòlegs escolars i activa el protocol d’acció adequat.
4. Derivar al psicopedagog/a escolar
Anima’l a parlar amb el psicopedagog/a escolar o amb un/a professional de salut mental del sistema de salut per a que obtingui suport professional.
Ofereix-te per acompanyar-lo al psicopedagog/a si se sent amb nervis o sensació d’inseguretat.
5. Involucrar pares o tutors
Anima’l a parlar i buscar suport dels seus pares.
Sempre amb el consentiment, informa el pare/mare o tutors sobre la situació. El suport parental pot ser crucial per abordar els desafiaments emocionals.
Assegura’t que l’abordatge sigui sensible i respecti la privacitat de l’alumne.
6. Fer un seguiment
Parla regularment amb l’alumne per saber com se sent.
Proporciona suport constant i sigues una persona de confiança en la seva vida escolar.
7. Desestigmatitzar els problemes emocionals
- Trencar el silenci i abordar la salut mental pot ajudar a desestigmatitzar aquests temes. És essencial mostrar que parlar sobre problemes emocionals i de salut mental és una cosa normal.
8. Desenvolupar un pla d’acció
- A vegades els alumnes amb problemes de salut mental se senten sobrepassats perquè no poden seguir el ritme amb els deures o per seguir les lliçons. Pot ser útil acordar prioritats i objectius, deixant clar que la salut sempre ha de ser el més important. També pot ajudar a identificar les conseqüències positives i negatives.
9. Límits
- Un docent no és un terapeuta. És important tenir els límits clars. Pot ser útil recomanar ajuda professional.
10. Fomentar estratègies de gestió saludables
Recorda’ls que la plataforma IMPROVA ofereix una sèrie de recursos per afrontar els desafiaments.
Suggereix activitats que fomentin la relaxació i el benestar, com passar temps amb amics i amigues, escriure un diari o fer activitat física.
A més, pots proporcionar recursos addicionals o suggerir programes o tallers a l’escola que se centrin en la salut mental i el benestar.
11. Buscar formació
Participa en cursos de desenvolupament professional relacionats amb la salut mental dels adolescents per comprendre millor i donar suport als alumnes.
Mantenir-se informat sobre les possibles senyals de problemes emocionals i estratègies d’intervenció efectives.
12. Treballar amb el personal escolar
Col·labora amb psicòlegs escolars, treballadors socials i altres membres rellevants del personal per desenvolupar un pla de suport integral per a l’alumne.
Participa en reunions de casos per mantenir-te informat sobre el progrés i les necessitats de l’alumne.
Components clau d'una gestió efectiva de l'aula
1. Expectatives de comportament
Les expectatives de comportament són essencials per fomentar un comportament positiu a l’aula. Quan les expectatives són clares i visibles, els alumnes són més propensos a complir-les. Un exemple d’expectativa de comportament pot incloure ser puntuals i esforçar-se al màxim en totes les tasques.
Tenir expectatives de comportament ben definides ajuda a minimitzar les interrupcions i maximitzar el temps d’instrucció, alhora que contribueix a crear un entorn d’aula respectuós i positiu. És important revisar i actualitzar aquestes expectatives periòdicament per assegurar que segueixin sent rellevants i efectives.
Per assolir aquestes expectatives de comportament, és recomanable establir i fer complir les normes de l’aula.
2. Normes de l’aula
Per què són importants les normes de l’aula?
Les normes de l’aula són crucials perquè estableixen les expectatives de comportament dels alumnes des del principi. Això ajuda els alumnes a entendre què poden fer per tenir èxit i com s’avaluarà el seu comportament. Les normes més efectives se centren en promoure el comportament positiu, permetent més oportunitats per reforçar tal comportament.
Com fer les normes
Involucrar els alumnes en la creació de normes
Per desenvolupar normes de l’aula efectives que s’alineïn amb les expectatives de comportament, implica els alumnes en el procés. Anima’ls a pensar quines normes són necessàries per complir les expectatives. Col·laborar en la creació de normes fomenta un major compromís i una actitud positiva envers les normes.
Establir expectatives i normes inicials
Comença amb entre 3 i 5 expectatives clau de comportament. Per a cada expectativa, crea d’1 a 3 normes específiques. Aquesta quantitat manejable garanteix claredat i possibilitats d’èxit des del principi.
Característiques de normes efectives
Mostrar les normes
Un cop creades les normes, afegeix elements visuals per millorar la comprensió i la memòria. Exhibeix les normes de manera que destaquin a l’aula, on tots els alumnes puguin veure-les fàcilment.
3. Rutines de l’aula
Les rutines de l’aula estableixen pautes per als esdeveniments i procediments recurrents, creant un marc estable i ordenat per a la classe. Alguns exemples d’aquestes rutines inclouen com els alumnes han de demanar permís per anar al lavabo durant una classe o què han de fer si tenen una pregunta.
Beneficis de les rutines de l’aula
Estalvi de temps: Les rutines eficients optimitzen les activitats a l’aula.
Reducció d’interrupcions: Procediments clars minimitzen les distraccions.
Activitats enllaçades: Les rutines faciliten el desenvolupament ininterromput d’activitats.
Millorant la l’anticipació: Les rutines consistents proporcionen un sentit d’ordre i anticipació.
Focalitzant en el reforç positiu: Més temps d’aula es pot dedicar a comportaments positius i a l’aprenentatge.
Promouen la independència: Les rutines ajuden els alumnes a aprendre a gestionar tasques per si mateixos, augmentant la seva independència.
Revisar i modificar les rutines:
De la mateixa forma que les expectatives de comportament i les normes de l’aula, les rutines s’han de revisar i modificar periòdicament segons sigui necessari per mantenir-se efectives i rellevants.
4. Auto-reflexió
Beneficis de l’auto-reflexió
Millora de les pràctiques: Reflexionar sobre què funciona i què no, ajuda a perfeccionar els mètodes d’ensenyament i la gestió de l’aula.
Augment de la consciència: Ajuda els mestres a ser més conscients dels seus punts forts i àrees de millora.
Creixement professional: L’autoavaluació contínua promou el desenvolupament professional continu.
Estratègies per a l’auto-reflexió efectiva
1. Reflexió regular
- Dedica temps regularment per reflexionar sobre les teves pràctiques d’ensenyament i gestió de l’aula.
2. Ús del coaching
- Col·labora amb un coach per obtenir noves perspectives i retroalimentació constructiva.
3. Avaluació col·laborativa
- Discuteix i avalua les teves pràctiques amb companys/es per obtenir coneixements i compartir estratègies.
4. Establiment d’objectius
- Estableix objectius específics basats en les teves reflexions i treballa per assolir-los.
A l’integrar l’auto-reflexió a la rutina, els docents poden millorar contínuament la seva efectivitat i crear un entorn d’aula més positiu i productiu.